La nostra cançó de Tolba Phanem

 

Em fa il·lusió estrenar aquest apartat de la mateixa manera que vaig iniciar el compte d’Instagram, amb el meu conte preferit, que m’inspira a nivell professional i personal: “La nostra cançó” de la poetessa africana Tolba Phanem.

 

La nostra cançó

Quan una dona de certa tribu d’Àfrica sap que està embarassada, s’interna a la selva amb altres dones i juntes resen i mediten fins que apareix la cançó de l’infant.

Elles saben que cada ànima té la seva pròpia vibració que expressa la seva particularitat, unicitat i propòsit. Les dones troben la cançó, l’entonen i canten en veu alta. Després retornen a la tribu i l’ensenyen a tots els altres.

Quan neix la criatura, la comunitat s’ajunta i li canten la seva cançó. Després, quan la criatura va a començar la seva educació, el poble s’ajunta i li canta la seva cançó. Quan s’inicia com a adult, novament s’ajunten tots i li canten. Quan arriba el moment del seu casament, la persona escolta la seva cançó en veu del seu poble.

Finalment, quan l’ànima va a marxar d’aquest món, la família i amics s’acosten al seu llit i de la mateixa manera que van fer en el seu naixement, li canten la seva cançó per acompanyar-lo en el viatge. En aquesta tribu, hi ha una ocasió més en què els pobladors canten la cançó.

Si en algun moment, durant la seva vida, la persona comet un crim o un acte social aberrant, se’l porta al centre del poblat i tota la gent de la comunitat forma un cercle al seu voltant. Llavors… li canten la seva cançó. La tribu sap que la correcció per a les conductes antisocials no és el càstig, sinó l’amor i el record de la seva veritable identitat.

Quan reconeixem la nostra pròpia cançó ja no tenim desitjos ni necessitat de fer res que pogués fer mal a altres. Els teus amics coneixen la teva cançó, i te la canten quan l’oblides. Aquells que t’estimen no poden ser enganyats pels errors que comets o les fosques imatges que de vegades mostres als altres. Ells recorden la teva bellesa quan et sents lleig, la teva totalitat quan estàs trencat, la teva innocència quan et sents culpable, el teu propòsit quan estàs confós.

‘No necessito una garantia signada per saber que la sang de les meves venes és de la terra i bufa en la meva ànima com el vent, refresca el meu cor com la pluja i neteja la meva ment com el fum del foc sagrat’.

Tolba Phanem